Cap a les 13 h va arribar finalment la professoressa Petrilli. En primer lloc, va fer l'appello. O siga, va passar llista, va llegir el nom dels estudiants que havien fet reserva de l'examen mitjançant l'entrega del'statino. Des don estàvem a l'última fila no se sentien els noms. Com que no vaig sentir el meu vaig anar a parlar amb la professoressa per veure si hi era el meu statino o no. Hi era. I no només això, com que em coneixia per haver assistit a classe, va dir-me de quedar-me allí que començaria per mi. La primera pregunta va ser: "Bè, che mi vuole raccontare?" Li vaig parlar de la relació sobre entre biosfera i semiosfera, i sobre la semiòtica global de Sebeok (per fer notar la meva condició de biòleg). La segona pregunta va ser: "Di questo libro, mi racconti qualcosa che hai letto?" I li vaig parlar de la significs de Lady Welby. Cinc minuts d'examen. Resultat: 30 e lode, l'equivalent de la Matrícula d'Honor.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus. Mostrar tots els missatges
dimecres, 24 de juny del 2009
Final de la crònica d'un examen
(Continuació de Crònica en directe d'un examen)
dilluns, 22 de juny del 2009
Crònica en directe d'un examen
9:55
L'aula A de la facultat de llengües és plena de gent. Hi ha gent que ve a fer l'examen de diverses assignatures (Lingüística, Semiòtica, Semiòtica de la traducció, etc.). En teoria havia de començar a les 9:00 del matí. En aquests moments la professoressa Petrilli encara ha d'arribar. Ponzio i la seva assistent ja fa una estona que hi són. Decideixo agafar l'ordinador per fer alguna cosa útil. Els altres estudien, xerren, esperen, desesperen...
10:27
Arriba la professoressa Petrilli. Pregunta quanta gent hi ha pels exàmens de Semiòtica i Semiòtica de la traducció i diu que tornarà al cap de mitja hora. Algunes companyes decideixen anar al bany.
10:45
Hi ha qui aprofita per anar a fumar.
10:55
L'assistenta de Ponzio demana silenci als estudiants de l'aula. Amb tant de soroll no se sent què diuen els alumnes que estant sent examinats.
11:10
Torna la professoressa Petrilli. Si algú té pressa pot fer l'examen amb la seua assistenta, sinó diu que tornarà una mica més tard, que l'han cridat de dalt (el departament) i té una urgència.
12:25
Arriba una noia a l'aula d'exàmens que reparteix fulls d'enquesta sobre les preferències dels destins turístics. Total, no tenim més res a fer mentre esperem!
L'aula A de la facultat de llengües és plena de gent. Hi ha gent que ve a fer l'examen de diverses assignatures (Lingüística, Semiòtica, Semiòtica de la traducció, etc.). En teoria havia de començar a les 9:00 del matí. En aquests moments la professoressa Petrilli encara ha d'arribar. Ponzio i la seva assistent ja fa una estona que hi són. Decideixo agafar l'ordinador per fer alguna cosa útil. Els altres estudien, xerren, esperen, desesperen...
10:27
Arriba la professoressa Petrilli. Pregunta quanta gent hi ha pels exàmens de Semiòtica i Semiòtica de la traducció i diu que tornarà al cap de mitja hora. Algunes companyes decideixen anar al bany.
10:45
Hi ha qui aprofita per anar a fumar.
10:55
L'assistenta de Ponzio demana silenci als estudiants de l'aula. Amb tant de soroll no se sent què diuen els alumnes que estant sent examinats.
11:10
Torna la professoressa Petrilli. Si algú té pressa pot fer l'examen amb la seua assistenta, sinó diu que tornarà una mica més tard, que l'han cridat de dalt (el departament) i té una urgència.
12:25
Arriba una noia a l'aula d'exàmens que reparteix fulls d'enquesta sobre les preferències dels destins turístics. Total, no tenim més res a fer mentre esperem!
divendres, 9 de gener del 2009
Bari, Bologna, Urbino
Bari, Bologna, Urbino... Queste sono le tre opzioni che l'Università di Vic mi offriva per andare all'estero con la borsa di studio Erasmus.
Bari
A Bari c'ero stato. Due volte. La prima volta fu nel 2005, mi ci portò la mia amica Romina dopo il corso di Estadanza. Io dovevo prendere il treno a Lecce, però mi convinse assicurandomi che potrei cambiare il biglietto a Bari. E l'abbiamo fatto nel ufficio attenzione al cliente della stazione di Bari. Sono stati gentili, hanno mandato un fax e hanno detto che non c'era problema... Comunque, la sera quando sono arrivato in stazione c 'era il controllore che mi aspettava arrabbiato: "Allora?". Ed io: "????". "Allora, come mai non è salito sul treno a Lecce?" "Ma per chè? C'è alcun problema? Ho cambiato il biglietto..." Praticamente, sembra che quel treno non accettava proprio dei passeggieri a Bari e hanno fermato il treno solo per me!!! :-P
In ogni caso, quella volta non ho visto molto. Dopo di giorni di concerti in diversi paesi del Salento e, sopprattutto, dopo la nottata di San Rocco a Torrepaduli eravamo stanchi morti. Comunque, nel pomeriggio siamo usciti per prendere qualcosa. Maddò! Macchè cioccolatissimo gelato di cioccolato al ciccolato ho preso!! Gelato di cioccolato, con cioccolato caldo, scagli di cioccolato, biscotti... :-9 Da non dimenticare... Dallo stesso modo che non posso dimenticare la foccaccia che mi ha regalato Romina. Buona! (In caso che non lo sapevate la foccaccia di Bari è la migliore) Ma chi si resiste a una città che ti offre queste delizie?! ;-)
La seconda volta che ci sono stato è stata la state dopo. Tornavo in Salento per un altro corso di danze salentina, però questa volta mi accompagnava la mia amica Nani. Dopo di visitare Napoli, ci siamo fermato per un giorno a Bari per visitare Romina, prima di continuare viaggio. Quella volta Romina ci ha fatto fare un bel giro per la città: il lungomare, Bari vecchia... Nel porto, sono rimasto sorpreso di vedere come facevano i pescatori per ammollare il polipo, non l'avevo mai visto! Ce n'era uno, vecchietto, che gli dava delle mazzate. Un altro, più giovane, lo sbatteva contro il suolo una e altra volta.
Bari
A Bari c'ero stato. Due volte. La prima volta fu nel 2005, mi ci portò la mia amica Romina dopo il corso di Estadanza. Io dovevo prendere il treno a Lecce, però mi convinse assicurandomi che potrei cambiare il biglietto a Bari. E l'abbiamo fatto nel ufficio attenzione al cliente della stazione di Bari. Sono stati gentili, hanno mandato un fax e hanno detto che non c'era problema... Comunque, la sera quando sono arrivato in stazione c 'era il controllore che mi aspettava arrabbiato: "Allora?". Ed io: "????". "Allora, come mai non è salito sul treno a Lecce?" "Ma per chè? C'è alcun problema? Ho cambiato il biglietto..." Praticamente, sembra che quel treno non accettava proprio dei passeggieri a Bari e hanno fermato il treno solo per me!!! :-P
In ogni caso, quella volta non ho visto molto. Dopo di giorni di concerti in diversi paesi del Salento e, sopprattutto, dopo la nottata di San Rocco a Torrepaduli eravamo stanchi morti. Comunque, nel pomeriggio siamo usciti per prendere qualcosa. Maddò! Macchè cioccolatissimo gelato di cioccolato al ciccolato ho preso!! Gelato di cioccolato, con cioccolato caldo, scagli di cioccolato, biscotti... :-9 Da non dimenticare... Dallo stesso modo che non posso dimenticare la foccaccia che mi ha regalato Romina. Buona! (In caso che non lo sapevate la foccaccia di Bari è la migliore) Ma chi si resiste a una città che ti offre queste delizie?! ;-)
La seconda volta che ci sono stato è stata la state dopo. Tornavo in Salento per un altro corso di danze salentina, però questa volta mi accompagnava la mia amica Nani. Dopo di visitare Napoli, ci siamo fermato per un giorno a Bari per visitare Romina, prima di continuare viaggio. Quella volta Romina ci ha fatto fare un bel giro per la città: il lungomare, Bari vecchia... Nel porto, sono rimasto sorpreso di vedere come facevano i pescatori per ammollare il polipo, non l'avevo mai visto! Ce n'era uno, vecchietto, che gli dava delle mazzate. Un altro, più giovane, lo sbatteva contro il suolo una e altra volta.
Bologna
A Bologna non ci sono stato, sebbene ovviamente ne avevo sentito a parlare. La città universitaria, con i palazzi di mattoni rossi, piena di giovani e attività... In un certo senso, la scelta di Bologna sarebbe stata la scelta del dovere, poichè la sua università ha un prestigio maggiore di quella di Bari. Però penso che per una volta bisognava prendere la scelta del piacere, quella del dovere l'ho scelta troppo spesso e non mi ha portato dove volevo andare... Fra l'altro, forse è un ambiente troppo giovane per me...
Comunque, c'è un'altra cosa che mi ha fatto pensare alla possibilità di andarci: conoscevo qualcuno che ci voleva andare proprio quest'anno, la mia amica Germana. Come posso dimenticare le vacanze della state di 2007?! Abbiamo condiviso dei bellissimi giorni a girare con la pandina di sua nonna per Toscana, Abruzzo e Salento. Sono state delle vacanze piene di canti a due voci, di balli e concerti serali, di confidenze, di paesini, di chilometri e chilometri in macchina... però anche di aspettative non avverate... :-S Scegliere Bologna mi avrebbe dato l'opportunità di avverarle? Non lo so, però in ogni caso, io avevo già fatto quanto potevo fare. Se non avevo altre raggioni per scegliere Bologna, non era il caso.
Urbino
In quel momento, mai sentita. Quindi cercai un po' di informazione. Sembra che si tratta di una bella piccola città in mezzo alle montagna e piena di palazzi antichi. Infatti, il suo centro storico è patrimonio dell'umanità UNESCO. Certamente è un posto che so che mi piacerebbe... ma in questi momenti ho bisogno di qualcos'altro...
Quindi... Bari
In effetti, questa fu la mia scelta. Tutto sommato era la migliore opzione per me. Perchè è una città che mi piace, che mi permette di prendere la nave per visitare la Grecia, che mi da la possibilità di esplorare meglio la cultura e musica tradizionale del sud dell'Italia, perchè ci conosco qualcuno, perchè è ben collegata con Barcelona, e perchè con tutti gli oliveti mi sento come a casa.
Etiquetes de comentaris:
Bari,
Bologna,
Erasmus,
Sentiments,
Urbino
dilluns, 5 de gener del 2009
ítaca
D'aquí un mes si tot va bé seré a Bari. Ja fa mesos que ho esperava... I feia anys que em rondava pel cap la idea de viure a Itàlia una temporadeta. I finalment s'ha presentat l'oportunitat! Qui ho hauria dit que en inscriure'm al màster de traducció especialitzada se m'obriria la porta?! I qui ho hauria dit, als 30 anys, ja llicenciat i quasi doctor, que encara tindria l'ocasió de demanar una beca Erasmus i que me la concedirien?! Què fort!
Són molts els reptes que se'm plantegen: acabar d'escriure la tesi en aquest mes que em queda, trobar-hi una feina, seguir bé el curs, trobar noves amistats, mantenir les antigues... I són moltes les il·lusions! Tantes coses per aprendre, noves gents per conèixer, noves relacions per establir, nous territoris que explorar, nous sentiments i sensacions per sentir...
No puc deixar de pensar en la cançó de Lluís Llach, adaptació de la versió catalana de Carles Riba del poema de Kavafis: Ítaca. No deixo de pensar que és amb l'esperit d'aquesta cançó que m'enfronto a aquesta experiència vital, a aquest viatge, esperant que estiga "ple d'aventures, ple de coneixences".
Són molts els reptes que se'm plantegen: acabar d'escriure la tesi en aquest mes que em queda, trobar-hi una feina, seguir bé el curs, trobar noves amistats, mantenir les antigues... I són moltes les il·lusions! Tantes coses per aprendre, noves gents per conèixer, noves relacions per establir, nous territoris que explorar, nous sentiments i sensacions per sentir...
No puc deixar de pensar en la cançó de Lluís Llach, adaptació de la versió catalana de Carles Riba del poema de Kavafis: Ítaca. No deixo de pensar que és amb l'esperit d'aquesta cançó que m'enfronto a aquesta experiència vital, a aquest viatge, esperant que estiga "ple d'aventures, ple de coneixences".
Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)