dilluns, 5 de gener de 2009

ítaca

D'aquí un mes si tot va bé seré a Bari. Ja fa mesos que ho esperava... I feia anys que em rondava pel cap la idea de viure a Itàlia una temporadeta. I finalment s'ha presentat l'oportunitat! Qui ho hauria dit que en inscriure'm al màster de traducció especialitzada se m'obriria la porta?! I qui ho hauria dit, als 30 anys, ja llicenciat i quasi doctor, que encara tindria l'ocasió de demanar una beca Erasmus i que me la concedirien?! Què fort!

Són molts els reptes que se'm plantegen: acabar d'escriure la tesi en aquest mes que em queda, trobar-hi una feina, seguir bé el curs, trobar noves amistats, mantenir les antigues... I són moltes les il·lusions! Tantes coses per aprendre, noves gents per conèixer, noves relacions per establir, nous territoris que explorar, nous sentiments i sensacions per sentir...

No puc deixar de pensar en la cançó de Lluís Llach, adaptació de la versió catalana de Carles Riba del poema de Kavafis: Ítaca. No deixo de pensar que és amb l'esperit d'aquesta cançó que m'enfronto a aquesta experiència vital, a aquest viatge, esperant que estiga "ple d'aventures, ple de coneixences".

Ítaca


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.


Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.


Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada