Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roma. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de març del 2009

Importància de les llengües

Segons un estudi de la Unió Europea, un 11% de les petites i mitjanes empreses de la Unió Europea perden oportunitats de negoci per la manca de competències lingüístiques. A més, més del 10% s'han trobat amb barreres culturals. Però no és l'únic àmbit en el qual són importants les llengües... Com a exemple el fet que vaig observar divendres passat al vespre a la Piazza Spagna de Roma.

El temps era fred i no hi havia massa gent, però al peu de les escales que pugen a Trinità dei Monti hi havia diversos grups de persones esperant qui sap què. Unes hores abans havia sentit a un grup de turistes espanyols que deien que havien estat la nit anterior a la Piazza Spagna buscant el botellón y que no l'havien trobat. Potser és això que esperaven? Bé, la qüestió és que davant meu hi havia un grupet de quatre o cinc nois italians xerrant. En un cert moment s'hi van aproximar dues noies ingleses o americanes i els van preguntar (en anglès, clar) on era la festa. Un dels nois va intentar respondre en anglès, però no s'aclaria. Al final, davant la impossibilitat de comunicar-se amb els nois, les noies van marxar (suposo que decebudes). "Ah, come vorrei parlare inglese!", va dir un...

dissabte, 21 de març del 2009

Roma

De les ciutats d'Itàlia que he visitat, Roma és la meva preferida. Si m'haguessin donat l'oportunitat, probablement és aquí que hauria fet l'Erasmus. I és que Roma és una ciutat a la que estic molt lligat emocionalment. Cada vegada que hi vaig, em venen a la memòria els records dels viatges anteriors. Del primer viatge, de descoberta, d'exploració dels carrers del centre mapa en mà seguint el dictat de l'atzar i de la curiositat. Del segon viatge, un cap de setmana molt plujós de novembre en què vaig haver-me de refugiar repetidament en una llibreria i una botiga de discos de Via del Corso, a la Galeria Doria-Pamphilj i, finalment, als cinemes Barberini. Del quart, un cap de setmana de gener, fent-li de guia turístic a Inés i especulant en broma sobre quina casa m'agradaria comprar-me. Va ser també aquell cap de setmana quan vaig tirar les dos monedes a la Fontana di Trevi, aquelles que serveixen per trobar l'amor a Roma, i aquella mateixa nit en el sopar amb Germana, Helena i alguns amics d'Helena es va encendre una guspira entre Germana i jo. Del cinquè, al final de les vacances amb Germana, en què irònicament no vam obtenir allò que tots dos volíem. Del sisè, en què animat pels companys del grup vaig plantar-me a Roma un cap de setmana d'octubre per dir-li en persona a Germana allò que sentia i ella va dir allò que "Non è un rifiuto a te, ma alla situazione"... I del setè, acabat d'arribar a Itàlia el passat dia 3 de febrer carregat de noves il·lusions.
El vuitè, va ser ahir, aprofitant que Virginia i Pau hi anaven a passar uns dies.

Els Museus Vaticans
Com l'anterior vegada que vaig ser a Roma, aquesta no hi havia tantíssima gent. De fet, a l'entrada dels Museus Vaticans no hi havia aquella cua quilomètrica famosa i, si bé vam haver d'esperar, no vam ser tant i tant. Quan va arribar el moment de pagar l'entrada vaig adonar-me de l'error de no haver agafat el 'libretto', el llibret que justifica que sóc estudiant de la Universitat de Bari, i vaig haver de pagar el preu estàndar, 14 euros.En les anteriors visites a Roma havia passejat molt per Roma (patejat més bé) i visitat molts llocs (Fontana di Trevi, Piazza Spagna, el Pincio, Piazza del Popolo, Piazza Navona, el Colosseu, els fors imperials, el Palatí, Campo di Fiori, el Giannicolo, Trastevere, etc.) però als museus del Vaticà encara no hi havia estat. Em van sorprendre. No m'esperava trobar-hi una col·lecció de restes arqueològiques egípcies! Però clar, alguns papes, com a grans magnats que eren, eren aficionats a col·leccionar restes antigues i obres d'art. És per això que els museus vaticans contenen una colecció de restes arqueològiques egípcies o una col·lecció d'art religiós modern. Pel que fa a les restes romanes i etrusques, a Roma, una ciutat on fas un forat i et surt un braç de Júpiter o un cap de Trajà, no devien ser difícils de trobar. A més, també hi havia la possibilitat de visitar algunes sales dels palaus del Vaticà i la Capella Sixtina. El problema és que en algunes sales la densitat de gent era massa gran per poder veure bé les coses.




La sala del mapes
La sala dels mapes (Galleria delle carte geografiche) em va encantar. Era una sala inmensa, una espècie de corredor llarg i molt ample amb les parets cobertes de grans frescs en què, en comptes de representar-se escenes bíbliques o històriques, hi havia pintats mapes de diferents regions d'Itàlia. Un atlas d'Itàlia en forma d'habitació!Em va venir al cap una escena a la qual no li faltava res per ser part d'una novel·la de Dumas: el papa amb els seus espies i consellers en aquella sala de geostratègia discutint de la posició de les tropes de tal o tal altre, en alguna de les múltiples guerres o invasions que ha sofert Itàlia. Verdadera tecnologia punta de l'època!


La Capella Sixtina
La Capella Sixtina és la verdadera joia dels Museus Vaticans. Està clar, si no fos per la fama de la Capella Sixtina no hi aniria tanta gent. I clar, com que és la Capella Sixtina, t'ha d'agradar, perquè la va pintar Miquelàngel. Però com passa sovint amb les obres famoses, amb tant de lloar-les, quan les veus et poden decepcionar. I les altres obres, que potser han fet altres autors menys famosos, ni les mires. Però jo tinc la mania de mirar justament aquestes coses. Per exemple, m'hauria estat hores mirant-me els mapes pintats a les parets de la sala dels mapes, llegint els noms dells llocs, intentant reconèixer muntanyes o badies. O mirant-me extasiat alguns dels frescos que hi havia en algunes sales, com a la Biblioteca Vaticana, de fons blanc sobre el qual hi havia pintats centenars de motius diferents.

Castel Sant'Angelo
Després de dinar una magnífics macarrons all'arrabbiata vam anar al Castel Sant'Angelo, un altre dels monuments de Roma que no havia visitat encara. Ha estat interessant saber que és un altre dels nombrosos exemples de reaprofitament de construccions romanes. Ve't aquí que tenia una forma tan rara per a un castell... Resulta que inicialment era un mausoleu creat per contenir les cendres dels emperadors fet construir per l'emperador Adrià. Posteriorment, en el segle VI, es va convertir en un fortí on s'enrocaven els papes en cas de necessitat. Per facilitar aquesta funció, un passadís sobre una muralla conecta directament el Castel Sant'Angelo amb el Vaticà.Em van agradar passejar per les sales del castell, i mirar els seus frescos i la mostra d'Ettore de Conciliis que hi havia. Però la cosa millor són les vistes de Roma des de dalt de tot del castell. Llàstima que estava núvol...

¿Y tu amiga?
-¿Y tu amiga? ¿No te ha dicho nada?
-No.
-¡Pues que esaboría!
-Bueno, cuando nos vimos en febrero, nos vimos sólo una hora porqué me dijo que tenía mucho trabajo por un proyecto que están haciendo. O sea que supongo que será por eso...
-Igualmente es una esaboría. Por lo menos te podía haber dicho que no podía.

dimecres, 28 de gener del 2009

Falten 5 dies: la guia

Dilluns vaig anar a comprar una guia del sud d'Itàlia. Casualment, quan hi anava em vaig trobar la Carmen que tornava de comprar-ne una d'Istambul... Així que al final vam poder acomiadar-nos en persona.

La veritat és que no sóc massa amic de les guies turístiques o d'anar a l'oficina d'informació. Normalment prefereixo descobrir el lloc al meu aire, vagant pels carrers, deixant-me dur per la curiositat... És així que m'he patejat Roma, de Termini a Trastevere, passant pel Pincio, San Giovanni in Laterano, Piazza Navona, Campo di Fiori, el Colosseu i tants altres llocs... És un errar que em porta als llocs turístics, sí, però també a racons més amagats, a zones menys transitades, i que em permeten tenir una visió més completa.

Però quan es tracta de viatges més complexos, més llargs, procuro sempre obtenir el màxim d'informació possible (de guies, d'internet) per programar el viatge al detall. En aquest cas no es tracta d'un viatge, sinó d'una estada, durant la qual voldria aprofitar per voltar i conèixer gran part del sud d'Itàlia, aquesta terra que em fascina, utilitzant Bari com a base. Tinc ja uns quants llocs per visitar: Nàpols, el Salento (incloent Corigliano d'Otranto, Otranto, i altres), Matera, Calàbria, Grècia, el Gargano, Margherita... Si bé en alguns casos, com per exemple el de Calàbria, cal concretar una mica més, triar una població en concret. A més, potser hi ha altres llocs que no conec i que val la pena visitar. És aquí que una guia pot ser de gran utilitat. Però també per conèixer millor el país que estic visitant, les seues tradicions, les particularitats de la seua gent...

La tria d'un llibre és per a mi una cosa important, sovint puc passar-me més de mitja hora fullejant llibres, remenant-los, mirant l'index, llegint-ne fragments, obrint-los, tancant-los, tornant-los a agafar fins a decidir-me per un en concret. I de vegades fins i tot me'n vaig de la llibreria sense comprar-ne cap! Per això vaig dirigir-me a la llibreria Altaïr, que és la que té el millor assortit en llibres de viatge. I efectivament, l'oferta pel que fa al sud d'Itàlia no estava malament. Des d'un primer moment em va cridar l'atenció el llibre A traveller in Southern Italy d'H. V. Morton. Les guies típiques, com les de la Lonely Planet o Trotamundos, sovint contenen, a més d'una breu introducció històrica i cultural, un llistat de poblacions per visitar amb els seus atractius, i els millors (per preu o qualitat) hotels, restaurants, bars, etc. Però aquesta no és així, sinó que és més de l'estil dels llibres de l'Espinàs. Té un percurs narratiu a través del qual l'autor descriu els llocs que visita i explica les seues impressions i anècdotes, així com curiositats i notes històriques i culturals. Ja tinc la guia d'Itàlia de la Lonely Planet i, per tant, suficient informació sobre diversos aspectes pràctics. En conseqüència no em calia una guia típica, si bé una guia com la de Morton era una bona opció en ajudar-me a aprofundir en el coneixement de diferents aspectes del Sud d'Itàlia. Tanmateix, en tractar-se d'una narració bastant subjectiva, es presenta el Sud de vista des d'un punt de vista esbiaixat culturalment, el d'un anglès de finals dels anys seixanta. Així que vaig decidir continuar regirant. Hi havia també les guies del Touring Club Italiano, adreçades sobretot als automobilistes, i que proposen itineraris per realitzar en cotxe. Per tant, no m'interessaven. Seguidament, en fullejar la Southern Italy - Insight Guide, em va sorprendre una làmina a dues pàgines i fotografies a tot color on s'explicava el significat de diferents gestos de les mans realitzats per italians. Era una guia ben interessant. En aquest cas, es tractava d'una de les guies típiques, però amb una part introductòria bastant important en què no només es tractava la història i cultura, sinó també aspectes diversos d'interès com la llengua, les màfies, els gestos de les mans... Vaig estar a punt d'agafar-la, però vaig adonar-me que també estava esbiaixada culturalment i que amb el coneixement que ja tinc d'Itàlia tampoc m'explicaria molt de nou. Per tant... a continuar remenant. Ara tocava fullejar les guies blaves en (anglès i francès) del sud d'Itàlia. També molt interessants, en aquest cas pel seu detall pel que fa aspectes artístics i culturals. Però clar, no cal oblidar que sóc un biòleg i que m'agrada la natura. També em fa falta que hi hagi mencions a la natura en el llibre. De forma que al final vaig acabar triant la primera opció, la guia de Morton.

AA.VV. 2006. Italia Sur - Trotamundos. Salvat, Barcelona. 336 p.
AA.VV. 2008. Italie du Sud - Guides Bleues. Hachette, París. 605 p.
AA.VV. 2005. Puglia - Guide d'Italia. Touring Club Italiano, Milà. 199 p.
AA.VV. 2007. Southern Italy - Insight Guide. APA Publications, Washington. 381 p.
BLANCHARD, P. 2007. Southern Italy - Blue Guide. Somerset Limited, --. 581 p.
HARDY, P.; HOLE, A.; POZZAN, O. 2008. Puglia & Basilicata - Lonely Planet. Lonely Planet, --. 248 p.
MORTON, H. V. 2006. A Traveller in Southern Italy. Methuen & Co., Londres, 420 p.
SIMONIS, D.; GARWOOD, D.; HARDY, P.; OWEN, W.; RODDIS, M.; WILLIAMS, N. 2004. Italia - Lonely Planet. GeoPlaneta, Barcelona. 876 p.