dissabte, 7 de febrer de 2009

"Plaça del Rei" a Bisceglie

A Barcelona, els divendres de tardor i primavera hi ha ball tradicional a la Plaça del Rei. M'agrada molt anar-hi, i no parar de ballar... Però en tots els anys que vaig ser a Barcelona no hi vaig poder anar molt sovint, ben just si hi vaig anar una dotzena de vegades. Però he descobert (només arribar a Bari) que aquí també hi ha ball folk els divendres: a un poble que es diu Bisceglie.

De fet, es tractava més bé d'un taller de periodicitat setmanal. Va ser Vincenzo, un noi que vaig conèixer el primer any que vaig ser a Estadanza, qui m'hi va portar. La major part de la sessió va consistir en música de llauna i ballar. Al principi van fer algunes danses que no coneixia de res. Poc a poc van anar sortint coses que ja em sonaven més, però que havia ballat molt poques vegades. A meitat de la sessió van ensenyar un ball argentí (del qual no recordo el nom) que em va recordar una mica a la sevillana. Després, ja vaig conèixer quasi totes les danses. Va ser curiós veure les diferències que hi havia entre alguns balls ballats a la Plaça del Rei i allí. Per exemple, em va despistar que a la Xampanya repetien només una vegada cada una de les parts. El Cercle Circassià era molt semblant, la diferència més important era l'actitud en anar capa l'interior del cercle, que era més alegre i comediant. A més, en finalitzar la volta de parelles els nois feien fer una volta a la noia per tornar a tancar el cercle (opció que s'ha anat estenent en els últims anys a Catalunya). D'altra banda, hi havia també algunes diferències en el vals familiar, amb una figura inserida entre el quart "passa la noia" i el ballar el vals en parella. Pel que fa al xotis i a la masurca, eren una mica més pobres en figures, però suposo que és perquè a Catalunya portem uns quants anys de davantera en aquestes questions...

D'altra banda, hi havia una noia que ballava molt bé. Bonica, cabells castanys llargs i ondulats, primeta, alegre... i a qui li encanta Barcelona. Com tants altres italians, no li importaria anar-hi a viure. Li vaig dir de ballar diverses vegades... Més tard Vincenzo em va dir: "Jordi, oggi ti sei proprio scatenato con Valeria" :-P

Finalment, la sessió es va acabar. I va acabar, com no podia ser d'altra forma, amb la tamurriata, la tarantel·la del Gargano i la pizzica. Llàstima que no vaig portar les castanyetes... He de confessar que aquí, després de dos hores ballant, vaig haver de parar perquè ja no podia més. Està clar, falta entrenament i sobren alguns quilos... ;-)

PD: després del taller, uns quants de nosaltres vam anar a sopar: pizza uns, amanida els altres (per allò de la dieta ;-) ). Ah! AnnaMaria, e niente Coca Cola, ma vino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada