Divendres vaig anar a San Valentino (Abruzzo) per un curs de Saltarel·lo. Per anar-hi vaig agafar el tren a l'estació de Bari en direcció a Vasto-San Salvo, on el Paolo m'havia de passar a buscar. Mentre esperava a l'estació, em vaig fixar en un monitor que anava passant anuncis. La major part del temps passaven diferents variants d'un anunci de pòquer per internet. En una d'aquestes variants hi apareixia un jugador de pòquer assegut a la taula de joc amb les cartes a la mà. Seguidament, venia una noia molt guapa, deixava una carta (el dos de piques) damunt la taula, girava cua i se n'anava sense mirar enrere. I en resposta a aquesta acció el jugador abandonava la partida. D'altra part, en paral·lel, aquestes imatges estaven acompanyades del següent text:
Quando ricevi il due di piche...
...è ora di lasciare perdere.
...è ora di lasciare perdere.
Que vol dir:
Quan reps el dos de piques...
...és hora de deixar-ho estar.
...és hora de deixar-ho estar.
Només amb la traducció del text no s'entén l'anunci... perquè cal saber que vol dir que et donin el dos de piques en italià. Quan a Itàlia donen el dos de piques és com quan aquí et donen... carabasses. I ja s'entén el sentit de l'anunci, un consell molt savi... que m'hauria d'aplicar. Total, algun dia tornarà a sortir la reina de cors, és simple qüestió de probabilitats.
Continuant amb el lèxic específic de les relacions interpersonals, lligar, en canvi, es diu cuccare i un ligón és un cuccador. Tindrà alguna cosa a veure amb fer mossegar el cuc, l'esquer? ;-)
Dare il due di piche = Donar carbasses
Cuccare = Lligar
Cuccatore/Cuccador = Lligón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada